008luisin-ortles
Maggio 2016 
A Milano, per un conducente di auto pubbliche, conoscere le strade e le piazze, gli ospedali o i luoghi di incontro della città, significa essere un buon tassista, ma… on sciaffoeur de piazza, deve… 

 

Per leggere tutto il post clicca sull'immagine a lato oppure qui

 

... riconoscere anche quando è arrivato il momento, come ci insegna el Luisin tassista, de «menà i boccol».

Questa è la storia… raccontata con l’immediatezza meneghina, che il  Luigi Carcano ci ha abituato nei suoi racconti, di una corsa in via Ortles, dove gh’è el dormitòri pubblich, prima che si chiamasse: Casa dell’Accoglienza 'Enzo Jannacci

Buona lettura elbor 

 


 

luisin-cover

 Resto mancia

Vun di pussee gròss scagett che hoo ciappaa in la mia vita de quand che hoo faa el sciaffoeur de piazza, l'è staa quella vòlta che m’hann circondaa ona ciurma de barboni intenzionaa de damm on refilee.

L'è andada inscì:

Seri fermo al posteg de la Fòppa a cuntala sù coi mè collega, quand vedi vegnì foeura dal tabacchee on tal che l'andava a cà balena, cont ona scarpa nera de vernis a ponta guzza e l'altra maron con la ponta quadrada tipo car armaa.

El ven decis vers el primm tassi de la fila, che l'era el mè, e el me fà:

“In Via Ortles”

In Via Ortles gh’è el dormitori pubblich de l' E.C.A. doe vann quei che de danee in sacòccia ghe n’hann ben pòcch, e figuremes poeu se ghe n'avarien assee per pagas la corsa del tassi. 

Quand l'ha capii che, per scansà di rògn, mì stavi sui mè, m'ha ditt:

“Te pensaree minga che voeuri bidonatt? Toeu ... ciappa!”

E senza sta lì a cinquatala el me sbatt sul cruscòtt on “Manzoni” de vintmila noeuv novent de zecca. 

Per el pagament seri a pòst ma me 'ndava minga listess de portà in gir on ciocch, e hoo faa l'ultim tentativ:

“Me dispias ma gh'hoo minga assee de datt indree el rest...”

“E chi l’ha parlaa de rest? Vintmila per la corsa e mancia compres... te và ben inscì?”

Gh'era pù nient de fà... e me son rassegnaa!

“Và ben và ben, su daj monta... però te raccomandi... minga scherz, se de nò te scareghi denanz del primm ghisa che troeuvom”

“D'acòrd, e te vedaree che staroo quiett come on bè”

L'è staa de paròla, ma quand semm rivaa al dormitori el prezzi de la corsa l'era domà de cinch mila franch e mì vorevi dagh el rest de quindes. El se inrabbì  de brutt:

“Allora te ghe l'avevet el rest de damm indree! L'era ona scusa per minga portamm... vera? L'hoo capii subit che te seret on margniff!”

“'Me rigordavi pù de la moneda de riserva in del casett del cruscòtt... toeu ciappa ’sti quindes mila franch e piantela de fa stòri”

“Che stòri?... Tègn el rest e che la sia finida!”

“E mì tègni on bell nagòtta!... Voeuri minga profitamm d'ona paròla trada là per fa el bauscia!”

“Allora te voeuret smerdà la paròla del Cecch Gaina... Cià cià, pòcch ciaccer... hoo dit -resto mancia- e mancia la sia!”

... E giò 'na sfilza de madònn de tucc i tipi e tucc i razz.

A sentì cioccà ven voltra la borlanda di sò amis del dormitòri. Se fermen a scoltà e fann el trepp. 

Fudess solidarietà de casta o che avessen capii Roma per tòma, lor ghe dann còrda al gainatt:

“Tassista... te gh'hee nò vergògna de pretend quindes mila franch per ona corsa?”

“Ma mì, i quindes mila franch je voeuri minga, che si e tègna lù... mi ghe n'hoo assee de quell che marca el tassametro e basta... voeuri nò la carità d'on pilatt...”

Ciosca! Quell là, a sentiss dà del pilatt, el ciappa la corsa per vegnimm adòss, el schivi e lù el borla là perterra longh e distes come on salamm... I alter in còro:

“Te l'hee mazzaa... brutt bòja... d'on tirapee di sciori... adess te rangiom nun per i fest...”

Eren in tanti, e mì per schivà la remenada, slisi sul tassi e me sari denter.

“Ven foeur... ven foeura, vigliacch d'on brutt ruffian... se de nò te femm girà de sòtta e sora  instess d'on bicocchin...”

E lì sui duu pee se metten in azion:

“Oh... issa!...Oh ... issa!...”

Mi denter in de la scatoletta dondonavi e me tegnivi franch al volant per salvà la cafetera quand fussen riussii a voltamm cont i gamb in l'aria. 

Intant, tutt stremii schisciavi el clacson a la disperada per ciamà aiutt.

Ancamò on colpett e el tassi el ris'ciava de diventà la mia tomba, ma per fortuna in del dormitòri gh'eren lì de servizi duu polee che hinn cors a tiramm foeura di pettol.

M'hann faa andà dent tucc in de l'atrio e hann voruu savè la rava e la fava; e mì naturalment hoo ditt la mia. Ma l’era minga facil de fagh capì a 'sti craponi come qualment on client el voress a tutti cost pagà quatter vòlt pussee el prezzi de la corsa, e che on tassista le refudass, e di fatti me credeven nò:

Chillu stà nu disperatu e non vole pijà li sordi?”

Tassista bellu... cà nisciunno è fesso!”

“Mi disi la verità. Dimandeghel a lù se l'è minga vera?”

“Giusta!... Ma lù dove el sera casciaa?”

Cerchel de chì, cerchel de là, e l'hann trovaa ch'el dormiva de la gròssa, buttaa giò sù ona banchetta.

E mi cossa podevi fà? Me saria morduu i man de la rabbia de vess staa fin tròpp onest! 

E intanta i lendenoni tiraven sù el biroeu:

“Tassista lader... l'è ora de mocalla de cavagh el sangh a la pòvera gent... Pòrtel a San Vittor che l'è el sò pòst!”         

Allora per salvamm, gh'hoo dii ai questuritt:

“De già che quell là i danee del rest je voeur nò, e che mì i danee di alter je voeuri minga in del mè pòrtafoeuj, per contentà on poo tucc... demeghi a 'sta brava gent! Quant'hinn... quindes? L'è subit fada... giust on sacch a testa e se parla pù”

Nanca de dill... l'idea la ghe andava a fasoeu, e chi là hann subit cambià bandera.

“Brao tassista!... Te parlet come on liber stampaa... te se pròpi on galantòmm”

Ma nòssignor!  Pròpi in quella el Cecch Gaina el derva i oeucc, el se tira in pee, e intanta che se scorlisss ghe dimandi  se  l’è d'acòrd su la spartizion di quindes mila franch; el sbòtta:

“Coss'è? Dagh i danee a 'sta maraja? Ma nanca per sògn! El rest l'è tò perchè te see on lavorador, e el lavorà el merita el prèmi... Se a 'stì pelandroni ghe pias la grana,  che vaghen a guadagnala con l'oli de gombett...lazzaroni!...” E giò parolasc. El se tiraa adòss el finimond.

“Vigliacch d’on brutt cromiro... te se tì el mangia pan del pòpol... te se tì el lader...  dove te se andaa a trovà vint mila franch intregh in ona valta sola? Brutt demòni d'on ruffian di mònegh! E tì tassista de già che te seret 'dree te podevet minga coppal sul seri?”

I polee gh'aveven on de fà  de pollin per difendel. Intanta mì, vist che 'sta vòlta seri foeura de la mis 'cia, hoo pensaa ben de menà i boccol. 

Come la sia finida el soo nò, ma se a on quei vunn ghe saltass in ment de savell, el fà non alter che andà in Via Ortles e domandaghel al Cecch Gaina. 

Che la strada lì... mì l’hoo scassada di mè itinerari.

 

                                                                     ... e s’ciavo !


 

Mio caro, ho evidenziato in grassetto le parole o espressioni delle quali o non conosco il significato o non ho capito bene il senso che vuole dare el Luisin, se lo conosci, lasciami un messaggio qui nell’apposito spazio “Aggiungi un commento”.

Grazieeeee smile25x3

 

008luisin-ortles
Ascolta la canzone simbolo della Casa dell’Accoglienza 'Enzo Jannacci, cliccando sulla foto.

 


 

sos-mail 
Se necessiti di un paio di consigli tecnici, per lasciare il tuo commento a questo a questo racconto, clicca sull'icona SOS Mail qui a lato, ed accederai alla scheda tecnica, che in quattro semplici passaggi ti chiarirà tutti i dubbi.
Se scrivom... elbor