smile
Dicembre 2015 
È indubbio, che in alcuni casi, se usati da un certo tipo di persone, con un tono “irruento” , alcuni modi di dire popolari NON sono il massimo dell’eleganza, ma… 

 

 

Per leggere tutto il post clicca sull'immagine a lato oppure qui

 

… come si fa a non sorridere, immaginando la scena, quando chi la scrive, con un paio di questi modi di dire “coloriti” è capace di dipingerci perfettamente la scena?  El Luisin tassista, in questo era un maestro, infatti a me, leggendo i suoi racconti tratti da "Quand fasevi el sciaffoeur de piazza"  sembra di essere con lui, sul suo taxi, in una giornata “tipica” di lavoro. Quindi, chiudi la porta, e goditi questo breve, ma divertente racconto.

PROSSIMAMENTE Col Marco Carcano, il figlio del Luisin, che mi fornisce il materiale che leggi qui sul sito, sono già d’accordo che appena gli arriva un libro che ha ordinato, del Roberto Marelli, nel quale c’è un capitolo che il Roberto ha dedicato all’amico Luisin, interrompiamo la pubblicazione di questi racconti “lavorativi” per pubblicare la testimonianza del Marelli.


luis-cover

Quei de Biegrass

Quand passavi denanz de l'osteria di Trè Piant a la Barona, l'Ettore l'era semper lì a l'ombra di fraschett de la vid canadesa denanz d'on tavolin con la cicca in bocca e i gamb slongaa sù 'na cadrega ch'el pareva on 'merican del cinema.

“Ciao Luisin! Và pian che te vet lontan!”

“Ciao Ettore! Tègn de cunt la salud e stracchet minga tròpp!”

On dì l'Ettore me dis de portall a Biegrass:

“Se tratta d'ona scampagnada tra amis. Vegnaria el Peder panscia che t'el cognoset anca tì, quell che stà lì de cà sù la Riva, el Ginetto de l'osteria de l'Amba Lagi, e poeu ancamò on alter, ma quell t'el cognuset minga”

“Ma...” Ghe disi “Fà bisogn de ciappà el tassi per andà a fà ona scampagnada? Te savarè che la benzina; al dì d'incou la costa cara”

“Ti cascet nò. Te ghe fòrsi paura de vess bidonaa? Tassi o minga tassi el proverbi el dis: Quando paghi... caghi!  E poeu l'è minga el tò mestee?”

“Quand l'è inscì, per mì và ben”

“Allora diman mattina ai vòtt, a l'osteria de la Briosca”

A la mattina ai vòtt or seri lì denanz de la Briosca per caregà la compagnia, ma la me pareva minga ona ròba tanta ciara.

S'eren tiraa adree on sacch e ona valisetta... 

Sul viagg se parlaven a vos bassa in lengua zerga, se faseven di sègn. Rivom a Biegrass e me intaj che hinn gnervos. L'Ettore el bacaia: “Fermett chì in piazza col tassi e moeuves nò. Nun vemm a cercà on amis”

Hoo mangiaa la foeuja e invece de fermà el tassi hoo faa el gir de la piazza e hoo ciappà la strada del ritòrno cont el ciòd schisciaa a tutta tavoletta e senza fà paròla. 

E lor: “Ma Luisin se te fotet? Te se  'dree da foeura de matt? Fermes! Fermes! Torna indree!”

E mì dur, e lor: “Disgraziaa... te set on mamalucch! Te me fee andà a mont on affari de milion! “

Domà quand semn staa in vista de Gaggian me son fermaa.

“Adess se vorì andà giò, andee e fasii quell che voree. Mi foo nò la spia, ma di voster mestee voeuri minga saveghen”.

Hinn andaa giò che bestemaven come turch e mì via de corsa per minga che, divòlt ghe saltass el ruzz de damm ona resentada.

Dopo on quei mes me son fermaa a  l'osteria di Trè Piant e per curiosità hoo dimandaa cunt de l'Ettore, datosi che de quell dì l'avevi pù veduu.

“L'Ettore... Giuffrida? Come? Le sà nò? A l'è in gaiòffa per rapina. Lù e i sò bei amis ch’el gh'aveva intorna.

“Ma de bon? L'ha faa ona rapina? E in dove?”

“A Biegrass. Eren andaa in bicicletta e hann svojaa ona banca: hann casciaa la pila in d'on sacch e in del tornà hann pensaa ben de scond el sacch adree a ona scesa su la rivetta d'on praa, con l'idea de tornà el dì dòpo, con l'aria quietta, per ritirall. Domà che al dì dòpo el sacch l’era ancamò lì, ma ligaa apos d'ona pianta e tutt in gir i -Fratelli Branca- travestii de paisan che faseven finta de voltà el fen. L'era on trabuchett bell e bon e ben preparaa, perchè on queivun i aveva lumaa el dì prima, quand eren 'dree a scond el sacch”

Son restaa lì sorpres, ma minga tròpp, e me son ditt:

“Luisin, te le scampada bella!”

Ma l'Ettore me l'ha minga perdonada, e quand dòpo trii ann l'è tornaa a cà l'è vegnuu de mì a rantegà:

“Colpa tua”

“Colpa mia?... E de còsa?”

“Colpa tua... perchè se fodessum staa sul tassi e minga in bicicletta succedeva nagòtt; vegnevom drizz a Milan bei come el sô...”

                                         

... e s’ciavo !

 firma-luis