88-lambro
Settembre 2015
È ancora il Renato Colombo, che con la sua sensibilità ed il suo sguardo disincantato, sulle cose che abbiamo davanti tutti i giorni, questa volta ci dipinge un quadro in rima, ma a tinte forti, che non concedono giustificazioni, del percorso di un fiume che lentamente, come l’acqua che ci scorre dentro, abbiamo trasformato in un… 
Per leggere tutto il post clicca sull'immagine a lato oppure qui

… peccato.

 

 

El Lamber
di Renato Colombo

El Lamber, vun di duu fiumm de Milan 
dal latin Lambros ciappa el nòmm 
quand l’era bell, nett, ciar, giò a la man 
disaster n’aveven minga faa i òmm, 
ma poeu se sà ‘me semm faa numm uman 
s’giaccà giò tutt in terra, a fà i tòmm 
soo ben anca mì a l’è nò ‘na scoperta 
l’emm trasformaa in ona fògna averta.

Persin el gran Petrarca le diseva
che l’era limpid e pur ‘me on diamant, 
ma lu certament minga le saveva 
ch’avarien scaregaa tutti quant 
inscì in pòcch temp disemm pur ‘na breva 
el fiumm che de tucc a l’era el vant 
l’è diventaa tutt quant pien de ratt 
e da limpid, negher come on scorbatt.

E on cert Antòni che el compagnava 
Luis D’Aragòna in d’on viagg 
giunt in quell de Monscia s’apprestava 
a dagh in del milacinchcent on assagg 
de quell che el Lamber el diventava 
e che l’avaria cambiaa tutt el paesagg 
l’era pù el fiumm Lambros di latin, 
ma ‘n’alter in doe svoncien i campanin.

Pensa tì, anca el nòmm hann cambiaa 
da Lambros che limpid voreva dì 
‘na vòlta che da Milan a l’è passaa 
in Merdarios, sì pròppi inscì 
e chesschì a l’è staa per debon on peccaa 
a ‘sta manera doevom minga finì 
in doe ‘na vòlta gh’eren anca i gamber 
dess a gh’è pù de vita, quest a l’è el Lamber.