un-omm-de-coeur

Mes de Ottober 2016    
Questo racconto del Luisin tassista  potrebbe diventare la trama di un classico fil neorealismo, ma… milanese. Secondo me, si intuisce subito come andrà a finire, il carattere dei personaggi è subito chiaro e il finale è d’obbligo. Ma…

 

 

Per leggere tutto il post clicca sull'immagine a lato oppure qui

 

… nonostante queste certezze, la bella e scorrevole stesura nel suo milanese, che comprende inusuali (per me sconosciuti) termini ed espressioni mai più sentiti, te ne anticipartene qualcuno “Pondada” -
El còcch di biciclett” – “la lavandera de color” oppure “ch'el ciapp l’hann fà chì” ti faranno arrivare sino in fondo.

Buona lettura. elbor

 


 

luisin-cover

 On òmm de coeur

 

On fiolòtt de tredes ann, smilz, e smòrt in faccia ch’el pareva la reclamm de “Prima de la cura” el gh'aveva domà duu fradelitt e la soa mamma, l'era tutt content perchè dòpo la scòla en dava a fà el garzon de prestinee in Piazza Sant Eustorg.

El vedevi andà in gir in bicicletta  siffoland i canzon de mòda con la gerla del pan su i spall: sì ma en dava a onda de mar perchè el ghe rivavà minga tròpp ben a toccà i pedalitt cont i pee. La bici l'era noeuva noventa... ma l'era minga soa... l'era del sò padron.

On dì el me vegn lì sul posteg del Carobbi ch’el caragnava come on fontanin. Gh'hoo dimandaa se i sò compagn gh’aveven daa la remenada, e lù m’ha risponduu:

“Oeuh, se 'l fuss domà per quell, scior Luisin... se 'l savess... m'è capitaa ona gran disgrazia!”

“Oeh la Peppa!... Ma te diset de bon? Gh’è succeduu on queicòss a la tua mamma... ai tò fradelitt?”

“Nò... nò...” El sofegava de magon. “M’hann robaa la bicicletta! E giò a piang.”

“Ma come l'è stada? Te l’avaree lassada lì pondada al mur per andà a giugà i cicch con la ciurmaja di locch de Via Vetter”

“Ma nò, ma nò... l'è minga vera. Seri andaa a portà on baston de pan frances a la  sciora Gilda, al numer duu de Via  Piopett. (N.d.r. Via Pioppette ) E in del temp de rivaa sù al primm pian e tornà giò,e la gh'era pù. Hoo veduu on tal ch'el ghe dava denter a pedalà... e mi gh'hoo avuu on bell pari a corregh adree. Voltaa el canton a l'è sparii!”

“E adess?”

“E 'dess?” E giò on altra lusciada. “El mè padron m'ha daa del bamba, el sè inrabii, l'ha ditt che me da nò i vòtt dì per riguard de la mia mamma, ma el tegnaraa giò metà de la mia settimana fin quand che sarà assee per comprann on'altra”

“E la toa mamma le sa?”

“Nò nò, per l'amor del ciel! Ghe l'hoo minga ditt, se de nò ghe vegneva el brutt mal come quella vòlta che son borlaa dent in del navili... Con la mia paga e fà la lavandera la tira là inanz apèna apèna”

Pòver fioeu! El me faseva inscì tanta compassion che hoo pensaa che fòrsi gh'avevi la manera de iutall. Me vegnuu in ment el Reseghin, on vegg compagn de scòla, che a dì la verità l'era on gran pòcch de bon, ma forsi el faseva al nòster cas. Per consolall ghe disi:

“Te faa ben a vegnì chì in de mì”

“Perchè fòrsi che lù, scior Luisin, el gh'avaria el mezzo de famela tornà indree?

“Per adess pòdi dì nagòtta, ma ona quei speranza ghe l'hoo. Quand l'è che te l'hann grattada”? 

“Stamattina ai des or”

“E come l'era la bicicletta?”

“Marca Bianchi, color negher, cont el pòrtapacch verd e sul manuber la banderetta del Milan”

“Va ben va ben! Fatt vedè sul pont de la Conchetta tra on para d'or”

Per trovà el Reseghin sont andaa in del Milii zòpp, che l'era semper lì a l'osteria del Pampurin, al numer trii de Scaldasoo.

“Te 'l chì el Luisin! Ciao Luisin! Come la và?...Sciora Maria! Per piesè... on alter biccer!... E, allora cossa gh'è de bell?”

“E... a l'è che gh’hoo bisògn de parlà cont on tò amis de tì”

“E chì l'è ch'el sariss?”

“El Pastasutta”

Sì perchè bisògna savè ch'el Carletto Resega, ciamaa de tucc el Reseghin, l'era soranòminaa “Pastasutta” per minga sconfondel col sò fradell che l'era el Reseghin “Stemègna”

“'El Pastasutta?... El còcch di biciclett?”

“Pròpi quell!”

“Per vend o camprà?”

“Nò... ne vend ne comprà... te vedet, l'è difficil de spiegà”

“Te me spiegaree on altra vòlta. El Pastasutta t'el trovaree a l'osteria di strascee che l’è lì in Via Arèna arent al tosa can, però fà el mè nòmm, se de nò... naga! Ch'el lì el tratta con nissun!”

A l'osteria di strascee, el Pastasutta el gh'era lì de bon. Quand gh'hoo tiraa a man del Milii zòpp, el m’ha lumaa ben in faccia, e poeu l’è sbottaa foeura:

“Ma tì... te se minga el Luisin... che te seret insèma a mì in di elementar de Via Arèna? Oeuh, t'hoo cognossuu subit... anca se te se on poo cambiaa...”

“Segura el mè car Reseghin... i ann passen per tucc. E i nòster compagn? Te se rigòrdet del Quaja?”

“Alter che! El stà de cà a la Baia. Ma per adess l'è a San Vittor...”

“El Peveron?”

“Mòrt in Russia”

“E1 Tibilett?”

“La portaa via la dròga”

“Ciombia oej... andemm ben! El Rico del vicolett?...”

“Emh... el s'era miss coi calabres... ma poeu ona saccagnada in de la s'cena dedree de San Lorenz... e l'è partii anca lù. Ma la gh'è stada ben perchè l’era on ruffian de la questura. Ma tì, perchè te see vegnuu a cercamm... èh? Te ghe bisògn d'on queicòss? E intanta el schiscia l'oeucc strusand el didon su la ganassa. “De vend o de comprà?”

“Sent Reseghin... son minga chì per afari mì, ma per fà ona bòna azion. A on pòver fiolett, òrfen de pader, e la soa mamma la fà la lavandera de color, gh'hann robaa la spicciola chì in Via Piopett, e mì me son miss in coo de faghela dà indree... oej, pagando... ben s'intend... in scì tra bon amis... se sà che per nagòtta, mena minga la coa nanca el can... te par?”

“Luisin, varda... per tì... per on amis de scòla andaria anca in del foeugh, ma te see foeura de strada.”

“Come saria a dì?”

“E saria a dì ch'el ciapp l’hann fà chì a Pòrta Cicca, e donca, la scelpa la và finì al Guast, de l'altra part de Milan... e a l'incontrari.

 Questa chì l'è la nòstra regola principal: foeura del bosch a fà la lègna”.  E intanta el segutava a scorlì el coo.

“Però podaria minga dass che...”

“Quand l'è che l'hann grattada?”

“Stamattina ai des or”

“Donca... te vedet... stamattina me n'è rivaa dò, ma vegniven de Niguarda”

“Ma te se sicur?”

“Ma per la miseria! Vorarissi vedè se i mè òmmen me cuntassen sù di ball...”

“Quella che cerchi mì l'è ona Bianchi noeuva noventa negra col pòrtapach...”

“Ona Bianchi negra col pòrtapacch?”

“Noeuva noventa... col pòrtapacch verd... e cont ona banderetta del Milan sul manuber”

El Reseghin se gratta in coo... “Ona banderetta del Milan...”

Senti ch'el barbòtta: “Se pò pù fidass de nissun, specialment di amis ”

“Cossa te diset?”

“Nagòtt nagòtt... disevi inscì per dì”

“E allora?”

“E allora e allora... va toeu el fioeu e pòrtel chì de mì!”

Voo a toeu l'Angiolin... el pòrti lì a l'osteria. Poeu se và tucc trii in del Vicol Calusca, dove stà de cà el Reseghin Pastasutta. Quand semm lì, el me dis de lassà el fioeu de foeura del vicol e tegnigh adree giò in cantina. Femm des basej e se troeuvom in d'on vero magazzin de biciclett. Ghe n'è de tucc i march e de tutti i gust, de òmm e de dònna, de corsa, de viagg, forgonitt, perfina on -tandem- taccaa sù a on ciòd.

Ultima rivada apos de l'uss gh'è anca la Bianchi negra con la banderetta del Milan.

“L'è questa quella rivada stamattina?” Domandi

“Si l'è questa. Pòrtela de sora e faghela vedè al pischerlo”

Vemm de sora e l'Angiolin el dà foeura de matt de la contentezza. Invece el Pastasutta se mètt a bestemà contra i sò fornidor.

“Ma pòrco d'on can! Anca el Gariba adess el se mett adree a famm i sgar. Quanti vòlt che gh'hoo ditt a 'stì malnatt de la ciurmaja: Foeura del bosch a fà la legna! Vorì grattà... gratee... forchee... fasì tutt quell che vorì... ma torni ripett: portee nò... portee nò... la scelpa del gir de Pòrta Cicca chì de mì... L'è come vorè portamm in cà i polee. Cribbio! Vorì famm tornà in casanza che l'è domà ses mes che m'hann mollaa!”

“Me dispias che t'hoo piantaa in pee 'stoo gibilee!”

“Ti Luisin te ghe entret nagòtt... anzi te me faree el santo piesè de vegnì chì diman a mezzdì per testimonià denanz del Gariba che la spicciola l'è stada grattada in di Piopett e minga a Niguarda, perchè la grana ghe l'hoo cuntada su l'ongia e la voeuri indree. Se de nò con mi l'ha finii de lavorà, ma stavòlta per debon però!”

“E la bici?”

“Daghela al fiolett. Se tratta d’ona bona azion... e mi e mi... voeuri minga tiramm indree. Sont anca mi on òmm de coeur... o nò?” “Sì ma però... te me capiset... te ’l se anca tì... che al dì d'incoeu se lavora domà per mangià... i spes de gestion... el disturb...”

“Ma certo certo... te l'avevi ditt prima... nò! Pagando... Donca dimm quanto l'è el tò disturb, e mì foo el vers...”

“Me contenti de la bòna man...”

“Hinn assee cinch sacch?”

“Damen trii, ona stafetta e semm a pòst!”

“Anca nun, e tì Angiolin digh grazie a ch’el scior chì!”

“Grazie... grazie... anca a lù scior Luisin che l'è staa per mì come on papà”

El Pastasutta el gh'aveva i lagrimm ai oeucc. El gh'ha faa ona carezza su i cavei e poeu el gh'ha raccomandaa:

“Sta attent, sta attent on altra vòlta, perchè de Reseghin Pastasutta ghe n'è minga tròpp in gir... Domà se te borlavet in di man del mè fradell Reseghin Stemègna... ciao Ninetta!”

L'Angiolin l'è saltaa in sella:

“Corri a bottega!”

E via de volada sifoland. L'hoo tegnuu d'oeucc fin in fond de la strada ch'el dondava de chì e de là per calcà sù i pedalitt.              

 

                                                              ... e s’ciavo !   

 


Cià vò... imparemm on ciccinin.

(Parli per mì, naturalment).  

Termini ed espressioni usate dal Luisin che ho chiesto alla Paola Cavanna di spiegarmi 

Pondada” -  appoggiata

El còcch di biciclett” –   il ricettatore 

“la lavandera de color”  - grado più basso delle lavandaie. (Lavandera de bianch, lavandera de color)

"scelpa" - refurtiva di poco valore

"la bòna man"  - la mancia

ch'el ciapp l’hann faa chì” - il furto (parola di gergo di ligera)

"Ghe l'hoo minga ditt, se de nò ghe vegneva el brutt mal come quella vòlta che son borlaa dent in del navili..."- el brutt mal è il "malcaduco" - l'epilessia

"ona stafetta" - un bicchiere di vino

"ona saccagnada in de la s'cena" – saccagnada in questo caso significa coltellata – saccagn: coltello, sempre nel gergo della ligera)

 

Grazie Paola. elbor

 


 

un-omm-de-coeur003

 Via Pioppette lato parco delle Basiliche

un-omm-de-coeur0004

Via Pioppette lato Colonne di San Lorenzo

- o - o - o -

I successivi capture sono relativi al vicolo Calusca 

un-omm-de-coeur001

un-omm-de-coeur002

un-omm-de-coeur0005

un-omm-de-coeur0006

 

 

 

 

 


 

sos-mail 
Se necessiti di un paio di consigli tecnici, per lasciare il tuo commento a questo a questo racconto, clicca sull'icona SOS Mail qui a lato, ed accederai alla scheda tecnica, che in quattro semplici passaggi ti chiarirà tutti i dubbi.
Se scrivom... elbor